saudades

Recordeu-me que no torni a mirar fotos mentre escolto Kings of Convenience...

Us enyoro massa!!

week-end de follie... ara toca estudiar

És bastant difícil d'explicar com és el campus aquí. Per aquells que encara no l'hagueu vista, aneu al link "galeria de fotografies" i us en fareu una idea. Pels mandrosos, aniré fent una selecció de les meves fotos aquí. En la primera, cual follet del bosc, en el pont que porta cap al mausoleu de la Natàlia, filla d'Aleksander i Anna Potocki, influents nobles de principis de segle XIX. És per ella que aquest indret s'anomena "Natolin".

En un moment d'atac esportiu vaig fer els 5 km de recorregut pel parc de Natolin en bicicleta. Res massa dur pel meu atlètic cos...

Les dues altres fotos són de la festa de divendres, que celebravem l'aniversari de la Tiziana. Jo i l'Alfonso ballant en un arranque latino, i un munt de gent darrera la barra del nostre bar. Per saber més, aneu a la web del bar Kalergi. Us estic posant deures perquè no tinc massa temps per escriure, dilluns tinc el primer examen i ja comencen les jornades megaintensives dissabtes inclosos.


S'ha acabat la vida de bars i concerts! El de Sting haig de confessar que estava lluny d'ell, però també lluny de la més llunyana pantalla! Oficialment eren 150 000 persones, tinc sospites de que més. És a dir que el meu somni no s'ha fet realitat (serà per haver-lo explicat?), res de 10 persones i ell baixant a saludar-me! Però si que va cantar un munt de l'època de Police. Va ser genial!!

Demà concert de STING!!!

La cara de concentració és pq em costa molt controlar les fotos de la webcam: no dóna una imatge mirall i no és fàcil fer coincidir un artista de la talla de Sting amb una humilde servidora... Però en realitat estic fent grititos de emoción cada vegada que veig l'entrada!!

Entrada que, per cert, és gratuita!!!! Algo quedó del comunismooo!!! jiji. LA veritat és que res més allunyat de la realitat, només es pot anar al concert si ets d'una companyia de telèfon determinada (que, evidentment, no era la meva...). S'havia d'enviar missatges per entrar en un concurs... Per sort, la gent s'ha organitzat i som molts els que anem. Ara, jo l'he conseguida el dia abans!

Us haig de confessar que avui he somniat que anava al concert, que només erem 10 persones i que baixava a parlar amb nosaltres, a fer-se fotos... i després quan m'he llevat m'he trobat l'entrada al pigeon hole, que és la manera cursi de dir bústia aquí. Quan descobreixi el meu benefactor el convido a 3 cerveses!! yipieeeeeee!! (nou gritito)

Ara m'estic estudiant el greatest hits de Police, que és l'únic CD que tinc d'ell...

Every little thing she does is magicEverything she do just turns me onEven though my life before was tragicNow I know my love for her goes on

Demà acaba l'estiu...

Algunes vistes de Varsovia, pq us animeu!!

trzy trzydziesci noc (3:30 de la nit)

Què fer quan els horaris monàstics del Collège aconsegueixen llevar-me de la gana?

1. Menjar una poma, degut que el nivell de consum de galetes, tabac i alcohol m'ha fet replantejar-me els meus vicis, és a dir buscar-ne de nous.
2. Fer-me una foto amb la webcam i passar una estona amb el photoshop, intentant convertir-me en Blancaneus.
3. Actualitzar el blog.
4. Adonar-me que la poma és símbol del pecat i dels vicis; que el vermell és el color de la passió i que el verd, que em banya, és el seu contrari; que la Blancaneus sona a presagi metereològic; que què fàcil és fer art, o més aviat què fàcil és vendre'l (ajuda haver estudiat polítiques). Si en un moment d'insomni puc realitzar una al·legoria inconscient, què passarà quan aconsegueixi llegir el primer capítol de Les Jalons de l'Europe?
5. Intentar llegir el primer capítol de Les Jalons de l'Europe, "Mme de Staël" (i ja m'he saltat la introducció).

Nova nota cultural: sabíeu que l'ensaladilla russa és típica de Polònia?

La nit varsoviana

Bé, superat el primer cap de setmana en comunitat! Sincerament, no crec q la crònica que pugui fer aquí s'apropi massa a les nits habituals de la capital de Polònia...

Divendres nit anava discretament a dormir quan el grup d'italians ens van dir s'anar a una festa italo-polonesa a la ciutat (heu de pensar que estem aïllats del món real, tardem una horeta a arribar al centre). Total, que vaig ser arrosegada a la festa en qüesió, junt amb més espanyols i la Maeve, una irlandesa boja supersimpàtica, que s'apunta a tots els saraos. Ja estem tots cantant volareeee envoltats de freaks ballant qualsevol cançó amb passos de rock...

La veritat es que vam animar el local, fins i tot l'organitzador no ens deixava marxar posant-nos gipsy kings et al., però tenint en compte que dissabte teníem a les 9 classe amb el professor Lukaszewski Histoire de l'intégration européenne a les 2:30 ja feiem via cap a Natolin. Ara, del seminari de 6 hores voluntari vaig assistir 1:30 en estat vegetatiu.

Dissabte teníem sopar organitzat per una noia belga (aquí sobra motivació i ganes d'organitzar), després beure i sortir. resum de la nit: vi+cervesa x 3+vodka+tekila+cervesa... I aquest matí em sorprenia de tenir mal de cap. Però en realitat, entre esperar a uns i a altres (erem 70, quin horror), canviar de bars, fer cua a les barres, tampoc em va semblar que anés malament en cap moment de la nit. Ballar molt i fer molt el tonto en llocs mega chics (banyeres de decoració, cadires de zebra). Pas mal.

Diumenge he pogut dormir per fi, després de dinar em baixat a Varsovia espanyols, el Massimo, la Maeve (of course!!) i Estzer, búlgara. Hem estat donant voltes pel centre, ens hem quedat a sopar i anant cap el metro ens hem topat amb un concert gratuit, una mena de festival de Hip Hop, i hem vist actuar a Genius de Wu-tang Clan, que es veu q eren lo más de lo más. La Maeve estava encantadíssima, la resta estàvem flipant. Total, que m'he dedicat a buscar pel Google qui són, i per il·lustrar-vos musicalment he aquí el seu símbol. Tots tres han estat grans dies, però sense cap dubte incoherents. La veritat és que ens hem anat a juntar un grup de calamitats... Res a veure amb una gran part del collège, que ha anat al parc a escoltar un concert de Chopin. A veure si aquesta setmana em centro una mica. De moment ja vaig a dormir abans que tota la gent que està armant jaleo a la sala de billar! Dobra noc*

Segona nota de cultura musical: Chopin no és francès! Era d'aquí prop de Varsòvia! Ai quines coses que sé. Ah, i he après a dir ressaca en anglès: hangover.

Hogar

¿Cómo se puede pasar del vértigo mas ahogante a la rutina, de un día al otro? Curioso que se escriba tanto de nacionalismos, de raíces, de pertenencias a grupos. No hay nada en las bibliotecas sobre el desapego, el habituarse. La novedad dura exactamente 12 horas.

Allí donde he vivido, Barcelona por descontado, Bruselas, Valdivia, finalmente Varsovia es donde me he sentido en casa.

¿Acaso la casa soy yo?

Evidentemente me falta mucha gente, y mucho. Y es sólo cuando consigues frenar, en la habitación, frente a las fotos y los recuerdos de lo dejado atrás, que el eco del vértigo resuena en el vientre, y desearías construir un arca en la que llevar a cuestas a todas esas personas importantes de Chile, Bélgica y por descontado de mi país.

Es lo malo de encontrar tu sitio en distintos puntos del planeta. Y lo bueno. 5 días en Varsovia, me siento bien, os hecho de menos.