Versió lliure de Quino

Eso era amor - Ángel González

Le comenté:
-Me entusiasman tus ojos.
Y ella dijo:
- ¿Te gustan solos o con rímel?
-Grandes,
respondí sin dudar.
Y también sin dudar
me los dejó en un plato y se fue a tientas.

Mmmm...

Mmmm... com em costa ser constant!

Ja ha passat el Festival de Dansa al TNC, he acabat la memòria de la feina, he anat a Lisboa, i ja m'ha agafat el vertígen polonès.

Per parts: les tres sessions del Festival van ser genials, a més aquest any estaven la Miriam i l'Eli, es van passar millor els nervis. De fet, crec que finalment ha aflorat la meva vessant exhibicionista i ja no tinc cap mena de por escènica. En canvi, sí que tinc mono d'escenaris! Ja he trobat escola a Varsòvia d'oriental, estic més tranquil·la. El fotògraf professional que va contractar l'escola em va fer un munt de fotos durant l'espectacle! I miraculosament surto bé a totes, però no en penso penjar (el meu exhibicionisme es queda aquí).

Ja estic de vacances i enyoro estar a la feina. M'he begut l'enteniment.

De tota manera, la setmana amb la Jelen McGuinjo i el McManu va ser una desconnexió total, quina feliçitat. Del 13 al 18 he passat uns fantàstics dies amb ells a Lisboa, Sintra i a les platges de Lentejo. Festa Erasmus amb pràctica de portugès inclosa (tudo bem, meninhos! només cal una mica de Ginginha i va sol!), primer bany de sol a la platja de Ginsu (haig de buscar com s'escriu) i cap al Lentejo amb cotxe. Vam creuar amb ferry fins a la Península de Troya i carretera escoltant The Doors, Deep Purple o The Clash fins arribar a la praia aberta nova, on ens vam instalar 3 dies.

Allà ens vam reunir amb el Miguel, company alemà de pis de l'Helena, que viatja amb la seva carriinha surfera (furgoneta verda volkswagen beatlera total). Nits jugant a la podrida (més ginginha i vi d'Oporto) sota una increible via Làctea marcada com un arc de volta. Fred la primera (vam dormir "à la belle étoile"), calor la segona, dins la tenda. Tota la resta del dia a la platja, fent dinarets dignes de 3 forquilles, jugant al mar, prenent el sol. Tant, que vam acabar el Manu i jo de colors vermell i fúcsia, respectivament. Actualment m'estic pelant com una ceba.

Darrer dia vam dinar a un miradouro una tosta mista amb cervesa, i després vam fer postre al barri de Betlem, uns deliciosos pasteis de nata a l'antiga confiteria. Dolç comiat d'un gran viatge explicat massa ràpid.

I del vertígen no en tinc ganes de parlar. Només dir que ja tinc el bitllet a casa, pel dia 31 d'agost. En tinc ganes, però. Estic en plan "haig d'aprofitar aquest mes, que ja no queda res". Poc queda, potser Benicassim, Marroc segur, Camprodon i Urús, ja acomiadant a la família. Mmmm...